Blogia
UN PEZ ENREDADO

Connexions

En els dies que vindran segur recordarem l’instant que acabem de viure, aquestes quatre paraules escrites que ara llegim, se’ns anar més lluny.

Però seria un esforç gairebé inútil recordar cada paraula, posar cada coma en el seu lloc i repetir una vegada i una altre sempre amb la mateixa entonació. Potser seriem capaços de fer silenci del soroll i intimar amb cada paraula. Buidar la nostra ment i omplir-la de lletres que suren en un mar de neurones, buscant connexions sinàptiques que donin un xic de sentit a aquesta vida. He de ser sincer jo ho he intentat, no crec que mai ho aconsegueixi, em trobo perdut en unes connexions que no arriben mai.

Busco i no deixo de buscar , cerco la clau que desxifri aquest embolic que no té fi, perdut en una ment que articula el seu complot com aranya la seva teranyina.

I mica en mica em deixo perdre, em deixo portar fins que em fallen les forces, es destrueixen els guions que teníem apresos. M’ofego en petits esquitxos de records que m’omplen el do indomable dels records. surto al carrer i plou, m’estic mullant però sóc feliç. Tornes a estar a mi, aquell dia recorríem aquell camí, tu l’explicaves les paraules et sortien directament del cor, vaig acabar estimant aquella terra que ara és un mica dels dos.

Tornen, si, aquells esquitxos. No en vull saber res de connexions, que les neurones surtin de passeig. Em quedo, si, amb aquelles sensacions que un dia varem viure.

Una abraçada, company. Aquesta història acaba bé.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres