Blogia
UN PEZ ENREDADO

Els Punts Cardinals


 
Amb el consentiment que dóna la tranquil.litat de saber que tot error serà perdonat, amb la vehemència que tots tenim al interpretar el que sentim, doncs és singular i propi.
 
 
 
  Començo aquí, en un lloc on el principi ja és molt lluny. Sense saber si tu m'ho has demanat o simplement són les ganes que tinc de fer-ho.
 
  Ets com l'infinit, a tots els llocs on he arribat, tu ja hi eres, abans inclús de conèixe't no he fet res més que aprendre per estar al teu costat.
  I la vida sense tu simplement hagués sigut diferent, però ara que ets a la meva vora, ara que t'has fet present,se'm fa molt difícil imaginar una altra vida que la que tinc ara.
  I se'm fa molt estrany dir-te que t'estimo, quan encara desconec l'abast d'aquesta paraula. I perquè no sé si el que realment estimo són tot el cúmul de sensacions que recorren el meu cos, el meu esperit, quan ets aquí, amb mi.
  Tot i que les nostres ments tenen ritmes diferents, anem a velocitats que res tenen a veure una amb l'altra. Que sovint les nostres necessitats divergeixen i que, vist per uns ulls aliens als nostres, poden semblar caòtiques i estranyes. Per tu i per mi és simple, o no tan simple, però hem sabut sumar i que un i un mai fan dos, sinó que sumen complicitat, que sumant alegries es viu millor, que compartint les pors aprenem a viure junts i a caminar plegats sempre cap a un destí desconegut, amb la mateixa esperança, amb la mateixa il.lusió, amb la mateixa innocència que un dia ens va veure créixer.
 
  He sabut llegir, interpretar, comprendre els teus passos, els teus gestos, la teva mirada. I tu, com ningú, has entès del que parlen  les meves mans, el que et diuen els meus ulls. Hem sabut traduir, ens hem esforçat a buscar les paraules necessàries per expressar el que pensem, el que sentim.
 
  Et podria dir que la meva vida sense tu no valdria res. Seria cert i, alhora, incomplert, perquè amb tu ha pres un altre caliu i no m'he hagut d'esforçar per treure de mi el millor, perquè amb tu tot és fàcil. Em fas disfrutar del camí i en cada racó trobo agraïment. Una font fresca on refrescar-se.
  I no sé com t'ho fas, però mica en mica has fet que cada dia sigui festa major, i al final tindré raó quan dic que no tens pèrdua. Ets el regal que vaig rebre una nit Màgica, entre flames i xàldigues, rialles i caballets de mar. M'agrada veure't feliç, m'agrada créixer al teu costat.
 
  Ets com l'eternitat, d'ençà que respiro sabia que et trobaria. Ets el meu passat, has deixat la marca del qui és impossible oblidar. Ets el meu present, la mà estesa plena de comprensió, plena de tot. Ets el futur finit, un alè d'esperança que cada dia respira il.lusió.
 
  Mai podré donar-te els petons, les abraçades que la distància ens ha negat. Tampoc et podré compensar les estones que t'hagués agradat tenir-me al teu costat.
 
  I si estimar no ha de ser compromís d'un dia, deu ser que estimo. Si estimar és tenir unes ganes boges de compartir la vida amb tu, deu ser que estimo. Si saber escoltar i aprendre a comunicar-se desde la humilitat és part d'estimar-se, deu ser que estimo. Si estimar és saber que no hi ha forts ni dèbils sinó habilitats que hem de treballar. Si estimar ha de ser més que una paraula bonica, que sempre queda bé dir, si ha de comportar ser més bones persones, ser més bona parella, sense oblidar l'arrel individual de la que estem formats, de l'essència primera de la qual ens vam sentir atrets. Deu ser que encara albiro l'esperança de comprendre què vol dir estimar.
 
  I si encara tens ganes de compartir-ho amb mi, tan sols em queda dir que sóc un privilegiat, que la vida m'ha omplert de fortuna.
  Com l'estrella que guia els nostres passos. Com la creu que ens indica el nostre camí. Com el llevant i el ponent que ens marquen el ritme de cada dia. Ets com els punts cardinals.
 
  Ja saps que no sóc perfecte i que les paraules son limitades, i si amb tot això no en tens prou, deixa que siguin les meves mans, els meus ulls qui et parlin, deixa que sigui un petó. Deixa que sigui el llenguatge del cor qui t'ho expliqui.
 

5 comentarios

anonimo -

Lleguir el text desprès de quatre mesos, a fet encendre la flama de la meva ánima que dormia esperand retrobar-se amb la tevaaaaaa.

anónimo -

LLeguir el text desprès de quatre mesos, a encès la flama de la meva ànima que dormia esperan retrobar-se amb la teva.

Kiko -

Gracýas anonimo.
Muy sýmple y muy directo.

Anónimo -

sols dir-te,t'estimooooooo

Kiko -

Aquest text te un nom.
El nom de qui comparteix la vida amb mi. La font d'inspiracio.

Este texto tiene nombre.
el nombre de quien comparte la vida conmigo. La fuente de inspiracion.

Va per tu.
Va para ti.

pronto llegara la traducción al castellano.

Un Beso y gracias por hacer que esta comunicación no sea inutil.